Peramola

Peramola és una vila i municipi de la comarca de l’Alt Urgell, a la província de Lleida: 56,17 km² a 566 metres d’altitud, vora el Segre, amb una densitat de 6 habitants per quilòmetre quadrat.

Al segle XI Peramola pertanyia al cavaller Arnau Mir de Tost. Més endavant, el castell de la vila va ser centre de la baronia de Peramola, jurisdicció senyorial que comprenia gairebé la totalitat de l’actual municipi.

A mitjan gener del 1714, durant la Guerra de Successió espanyola, el regiment borbònic de Guipúscoa, del coronel Carlos de Areizaga, estava bloquejat a Oliana per companyies de miquelets que li havien capturat un comboi d’avituallament: la formació va quedar reclosa a la vila durant nou dies i només va poder subsistir gràcies als queviures que tenia la població. El brigadier borbònic José Vallejo, assabentat de l’estat del regiment, va acudir a la vall del Segre per auxiliar-lo, i el 24 de gener el seu destacament va arribar a Oliana i, juntament amb els efectius d’Areizaga, va abandonar la població obrint-se pas i lluitant contra els miquelets que en tancaven els accessos. En la retirada cap a Solsona, efectuada el 25 de gener, les tropes borbòniques van acudir a Peramola, localitat que s’havia significat en el bloqueig d’Oliana: el brigadier Vallejo va fer penjar els combatents que resistien al poble i, posteriorment, va incendiar Peramola.

El dimarts de Carnaval es fa un gran àpat a la plaça de la vila, i també se celebra l’Aplec de Sant Marc a Castell-llebre.

Dels vint-i-set elements catalogats, la casa forta de Peramola, del segle XII, el castell, del XI, i el Roc de Rumbau són béns d’interès cultural, i n’hi consten cal Ribó, del XVII, dotze esglésies, sis jaciments arqueològics, tres ponts, un embassament i un safareig.