Tírvia

Tírvia és una vila i municipi de la comarca del Pallars Sobirà: 8,5 km² a 991 metres d’altitud, vora la Noguera de Cardós. Està situat al nord-est de la comarca, enlairat damunt del punt on es troben la Vall Ferrera, la Vall de Cardós i la Coma de Burg, o de Farrera: aquell punt és el de tres vies, que dona nom a la vila i al terme.

Aquest municipi és el més petit en extensió de la comarca del Pallars Sobirà, i és dels pocs que al llarg dels dos darrers segles no ha sofert cap agregació, ni se l’ha agregat a un altre terme municipal. Té un nucli important de població, la vila de Tírvia, i dues caseries amb molt poca població, la Bana i Terveu, que mai no van tenir ajuntament propi. Antigament havia tingut també la caseria o poble de Forques, a prop de l’ermita de la Mare de Déu del Roser, al nord del terme.

L’església parroquial està dedicada a Sant Feliu i, a més, hi ha les restes de la capella de Sant Joan Baptista, la nova capella de la mateixa advocació, la de la Mare de Déu de la Pietat, al cementiri, i l’esmentada de la Mare de Déu del Roser.

Joan Coromines explica l’origen de Tírvia a partir del llatí Trivia, plural de Trivium, ‘cruïlla de tres camins’: es refereix, doncs, a la situació geogràfica de tres camins importants, els que duien a la Coma de Burg, a la Vall Ferrera i a la Vall de Cardós. Diverses formes del nom són documentades des d’antic: vallem Terbiensem abans del 824, Terbiensis i Tirbiensis pagus el 835 i Tirviensis en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell del 839. Es tracta, doncs, d’un topònim llatí o romànic primerenc.

El municipi només té nou elements catalogats: el castell de Tírvia, que és bé d’interès cultural, quatre esglésies, una casa, un forn de calç, un pont i un edifici.