Llavorsí

Llavorsí és una vila i municipi de la comarca del Pallars Sobirà: 68,51 km² a 811 metres d’altitud, vora la Noguera Pallaresa i la Noguera de Cardós. És dels pocs municipis de la comarca que no s’ha incorporat a un altre municipi, així com tampoc s’ha incorporat cap altre en el seu, i comprèn tres entitats municipals descentralitzades: Arestui, Baiasca i Montenartró. Fins a mitjan segle XIX es denominava Llaborsí.

La vila és situada a la dreta de la Noguera Pallaresa, a la confluència amb la Noguera de Cardós, en un lloc on la vall és estreta i voltada de muntanyam que cau abruptament sobre la població. A Llavorsí la Noguera Pallaresa canvia de direcció: hi arriba procedint del nord-oest i se’n va girant cap al sud-oest, alhora que abandona la Vall d’Àneu per entrar en un tram del curs del riu caracteritzat per l’estretor de la vall i els forts pendissos que l’emmarquen.

La jurisdicció dels distints llocs que formen el municipi no va ser homogènia. Llavorsí, esmentat el 1163 en unes donacions al monestir de Gerri, el pròxim castell de Gilareny —darrer reducte del comtat del Pallars—, mencionat ja el 1076 i que va tenir un paper defensiu important al llarg de l’edat mitjana a l’entrada de la Vall d’Àneu i de les valls de Cardós i Ferrera, i el poble d’Aidí van formar part dels dominis dels comtes de Pallars, que van passar a la fi del segle XV als ducs de Cardona i marquesos de Pallars fins a l’acabament de l’Antic Règim. Arestui i Baiasca apareixen des del segle XIII, amb Biuse, retinguts per Roger Bernat III de Foix, vescomte de Castellbò.

El municipi només té onze elements catalogats: l’església de Sant Martí d’Arestui, del segle XVIII, cinc esglésies més, quatre ponts i un arbre singular.