Esterri de Cardós

Esterri de Cardós és al nord-est del Pallars Sobirà, al centre de la Vall de Cardós, però no a la vall principal, la de la Noguera de Cardós, sinó a la seva principal vall subsidiària, que s’obre cap a llevant a la dreta del Torrent d’Esterri, en un contrafort occidental de la Serra de Costuix: 16,55 km² a 1.212 metres d’altitud.

Segons Joan Coromines, Esterri és un dels molts topònims pirinencs d’origen bascoide: s’hi ajunten dues arrels basques, esto, «tanca, pleta», i erri, «lloc, indret», i el nom voldria dir el lloc de la tanca; la segona part del topònim fa referència a la vall on es troba.

Com tota la Vall de Cardós, Esterri pertanyia a la jurisdicció del comte de Pallars, i més tard, fins a la fi dels senyorius, va passar, com tot aquell comtat, als ducs de Cardona i marquesos de Pallars. En el fogatge del 1553 Sterri declara 1 foc eclesiàstic i 7 de laics, unes quaranta persones. El terme és dels pocs que al llarg del segle XX no ha sofert modificacions, tot i que el 1847 sí que va rebre l’agregació dels antics ajuntaments d’Arrós i de Ginestarre.

El poble té l’església parroquial romànica de Sant Pau i Sant Pere, situada a l’extrem nord-oest del nucli de població, i la capella particular de Sant Antoni de Pàdua de Casa Castellar. Dels deu elements catalogats, quatre són esglésies, tres cases, dues torres i un cementiri.