Lladorre

Lladorre és un municipi del Pallars Sobirà situat a la Vall de Cardós, amb un terme extens que ocupa tota la part septentrional de la vall, la capçalera de la Ribera de Cardós: 146,98 km² a 1.052 metres d’altitud, amb una densitat d’1,7 habitants per quilòmetre quadrat.

És un dels pocs municipis pallaresos que no ha sofert modificacions al llarg dels segles XIX i XX, més enllà de la incorporació de Tavascan el 1847. En un primer moment, però, el cap de municipi va ser Tavascan, que sempre ha estat el nucli més poblat, i no Lladorre: el nom del municipi era, de fet, Tavascan.

Segons Joan Coromines, Lladorre és un dels molts topònims pirinencs d’origen bascoide, format a partir dels ètims lit o lut —que en els diferents dialectes del basc signifiquen diverses variants de «terra fonda» o «despreniment de terra»— i el sufix -orr, de significat imprecís però freqüent en diversos topònims pallaresos.

En el fogatge del 1553 Ladorre declara 1 foc eclesiàstic i 9 de laics, unes cinquanta persones. Pascual Madoz, al seu Diccionario geográfico, en diu que és una localitat amb ajuntament situada damunt d’una penya, envoltada de muntanyes, amb un clima fred i propens als refredats i les reumes; tenia en aquell moment 30 cases, l’església parroquial de Sant Martí i una ermita dedicada a Santa Anna, i el territori, pedregós i muntanyós, era creuat pel camí que mena al port de França.

Dels vint-i-cinc elements catalogats, el castell de Lladorre és bé d’interès cultural i el Pont de Borito, del segle XIII, bé cultural d’interès local; onze més són esglésies.