Alins

Alins, o Alins de Vallferrera segons l’IEC, és una vila i municipi de la comarca del Pallars Sobirà: 183,19 km² a 1.048 metres d’altitud, vora la Noguera de Vallferrera. És el segon terme municipal més extens de la comarca i està situat a la part nord-oriental; amb 1,5 habitants per quilòmetre quadrat, és també un dels menys poblats del país.

Comprèn tres entitats municipals descentralitzades —Ainet de Besan, Araós i Àreu— i, a més, inclou els nuclis de població de Besan, Norís, Tor i el cap del municipi, la vila d’Alins. Besan i Tor també havien constituït entitats municipals descentralitzades, que van ser suprimides el 1958, i el terme comprèn també els antics pobles, ara despoblats i convertits en bordes o grups de bordes, de Buiro i Virós.

La vila està situada a la part central de la Vall Ferrera, a l’esquerra de la Noguera de Vallferrera, als peus del vessant nord-est del Roc del Pui, extrem del contrafort nord-oest de la gran muntanya de lo Covil: és a prop i al nord-est d’Ainet de Besan i a migdia, una mica més lluny, d’Àreu, i també queda dessota i al sud-oest dels pobles de Norís i Tor.

Des del poble d’Àreu s’accedeix al camí més popular d’ascensió al cim més alt de Catalunya, la Pica d’Estats, de 3.143 metres.

L’extensió del municipi coincideix pràcticament amb la de la Vall Ferrera, i gairebé tot el terme municipal —de fet, tot a excepció dels fons de la vall— es troba inclòs en el Parc Natural de l’Alt Pirineu.

Dels trenta-vuit elements catalogats, el Colomar de les Bruixes, del segle XIII, la Força d’Alins, del XV, el castell de Tor, el Colomar d’Alins i la Força d’Àreu són béns d’interès cultural, i n’hi consten quinze esglésies, vuit cases, dues creus de terme, dos arbres singulars, un aqüeducte i un pont.