Tavèrnoles

Tavèrnoles és un municipi del centre-est d’Osona de 18,78 km² a 537 metres d’altitud, format per les antigues parròquies de Sant Pere i Savassona. Fa la divisòria entre totes dues entitats la serra que va dels Munts, a Masgrau, al castell de Savassona i al turó de Sant Feliuet, des d’on baixa a tocar la punta d’una gran marrada del Ter, a la Passarella.

El topònim està documentat al segle X com Tavernulas, del llatí tabernulas, «petites tavernes», en referència a les parades de la via romana d’Ausa a Bàrcino coneguda com a Strata Francisca. Als primers censos del segle XIX es va registrar com Tabérnolas; el 1933 es va recuperar el nom tradicional, un canvi anul·lat el 1939 durant el franquisme i restablert el 1983.

Durant molts segles el terme va ser conegut amb el nom de baronia de Savassona, fins que Tavèrnoles va aconseguir imposar el seu nom, a principi del segle XIX. La demarcació de Tavèrnoles, a l’inrevés que la de Savassona, és molt planera i apta per a l’agricultura, i oscil·la entre els 470 i els 530 metres d’altitud: la depressió de la riera de Tavèrnoles en trenca l’horitzontalitat a l’indret del Roquet i del Pendís, però hi ha altres notables planures de conreu entre el Pujol i Can Xic.

L’església de Sant Esteve de Tavèrnoles és un dels monuments romànics més ben acabats de la plana de Vic, per bé que la seva bellesa de línies és més externa; com la majoria de les esglésies comarcanes, va ser sobrealçada el 1728. Dels trenta-set elements catalogats, el Casal de Vilamuntà, el castell de Savassona i la Roca del Purpirol són béns d’interès cultural.