Les Masies de Roda

Les Masies de Roda és un municipi rural de l’est d’Osona: 16,46 km² a 468 metres d’altitud, a l’aiguabarreig del Gurri amb el Ter, entre la plana de Vic i una zona de relleus més alterosos a llevant, el Collsacabra, que s’acaba amb els cingles de Savassona i Sau i es perllonga amb el massís de les Guilleries. La població viu bàsicament en masos, la majoria dels quals tenen una llarga història, i en quatre nuclis separats: les Cases Noves, l’Esquerda, Fontanelles i el Vicenç.

El Ter ha estat el gran protagonista de la història de les Masies. Ha modelat el relleu amb meandres i paisatges abruptes i també amb planes extenses on poder-hi cultivar i pasturar el bestiar, i ha vertebrat la realitat social del municipi: a les seves ribes hi ha colònies tèxtils, avui abandonades, i ha definit un tipus d’agricultura i de ramaderia característiques de la zona.

El municipi va estar unit amb Roda de Ter fins al 15 de juliol de 1805, quan tots dos formaven el municipi de Sant Pere de Roda. El territori era poblat des d’antic, com demostren les excavacions del jaciment de l’Esquerda, i va ser al voltant del Ter on va créixer la població: ja des del segle X s’esmenten els primers molins d’aigua.

Dels vint-i-cinc elements catalogats, l’església de Sant Pere de Casserres, del segle XI, els castells de Casserres i de s’Avellana i el jaciment de l’Esquerda són béns d’interès cultural, i n’hi consten tretze masies i la Colònia Salou, del XIX.