Sora

Sora és un municipi de la subcomarca del Bisaura, adscrit a la comarca d’Osona: 31,71 km² a 716 metres d’altitud, amb una densitat de 7,1 habitants per quilòmetre quadrat. S’ubica al límit amb el Ripollès, comarca a la qual va pertànyer fins al 1990, i està situat al centre de la regió de l’Alt Ter. Tradicionalment s’ha inclòs al Lluçanès, bé que forma un terme totalment perifèric que no té cap vinculació amb aquella subcomarca.

La vall i parròquia de Sora pertanyia al monestir de Sant Joan de les Abadesses ja el 906 —és probable que li fossin donades pel comte Guifré al moment de la donació inicial. Al llarg del segle X el monestir va augmentar el patrimoni, i així, en la consagració de nova església, el 960, li van ser confirmats els delmes i primícies de les viles i alous d’Oriols, Sora, Engelats, Teutelda, Terradelles, Ginebrosa, Joanet, Duocastella i l’alou d’Odegravi, que integraven el terme de Sora. En extingir-se el monestir, el 1017, la darrera abadessa, Ingilberga, va retenir en vida aquell domini, que més tard va recuperar el comte de Barcelona.

El terme es va organitzar tot seguit en domini senyorial, centrat al castell de Duocastella, o Doscastells, nom provinent d’una antiga vila: les poques restes es troben prop del mas Rocafiguera, i per això també és conegut per castell de Rocafiguera. Sota domini comtal i reial —en van ser feudataris els Duocastella, els Freixenet i els Manlleu— fins al 1229, aquell any va passar a la comanda hospitalera de Vic, que hi va erigir un dels centres de la seva comanda.

Dels cinquanta-dos elements catalogats, el castell de Duocastella és bé d’interès cultural, i n’hi consten el Casal, del segle XIX, el Mas d’Amunt, del XVIII, el Mas Sant Joan, del XVII, vint-i-set masies més, tres cases i un pont.