Sant Boi de Lluçanès

Sant Boi de Lluçanès és un poble del Lluçanès, adscrit administrativament a Osona, situat a l’extrem nord-est de la comarca lluçanenca: 19,48 km² a 813 metres d’altitud.

El terme i la parròquia de Sant Boi s’esmenten ja l’any 905 a l’acta de consagració de Santa Maria de Lluçà i depenien dels senyors de Lluçà, però el terme se’n va desmembrar molt aviat: l’any 962 la comtessa Riquilda el va llegar a la seu de Vic, i els bisbes de Vic van passar a ser-ne senyors després que el bisbe pactés una permuta amb el noble Sendret de Gurb. El terme incloïa una gran part del de Perafita.

El territori es repartia en grans propietats o viles rurals, formades per masos més petits al seu voltant; entre les de més renom, i que encara existeixen com a cases pairals, hi ha el Vilar, Vilarrasa i Viladecans. Els bisbes de Vic regien el terme a través d’un batlle que solia ser l’hereu de Vilarrassa, dels quals es coneix la genealogia des de l’any 1134, quan Benet de Vilarrasa ja era batlle.

La població actual va començar a formar-se a mig segle XVI, tot i que abans ja existia un petit nucli de cases agrupades a l’entorn de l’església que van desaparèixer pràcticament al segle XIV pel despoblament que va ocasionar la Pesta Negra. L’any 1553 el nucli era de 10 cases, el 1626 el cens parroquial era de 86 cases i el 1782 ja eren 180.

Dels trenta-dos elements catalogats, el castell de Montorro és bé d’interès cultural i setze són masies.