Sant Quirze de Besora

Sant Quirze de Besora és a la vall del Ter, al sector septentrional d’Osona, en un terme petit de 8,12 km² a 587 metres d’altitud. Pertany a la subcomarca del Bisaura, de la qual és la població en cap, i és de la comarca d’Osona des del 1989: fins aleshores pertanyia al Ripollès.

Les principals vies de comunicació són la carretera C-17, que uneix Barcelona i Puigcerdà, i la línia fèrria R3. Antigament la C-17 creuava el poble de sud a nord, i l’any 2003 es va inaugurar una variant per evitar-ho. Cap a l’est el municipi s’enllaça amb Santa Maria de Besora i Vidrà, d’on per camí forestal és possible arribar a la Garrotxa; a l’oest, amb el Lluçanès i el Berguedà, i al nord, amb el Ripollès.

Sant Quirze de Besora va néixer com a vila l’any 898, tot i que es tenen proves de presència humana a l’època ibèrica i tardoromana. L’origen de la parròquia es va produir gràcies a la política de repoblació endegada per Guifré el Pelós: a partir d’aquell any els pagesos residents a la zona es van convertir en una comunitat organitzada gràcies a la seguretat que oferia el castell de Besora. Cap al segle XI hi va fer estades periòdiques la comtessa Ermessenda de Carcassona, muller del comte Ramon Borrell i mare de Berenguer Ramon I.

Dels onze elements catalogats, la Cooperativa Unió d’Amics està protegida com a bé cultural d’interès local, i n’hi consten el Casal dels Avis i la masia de la Coromina, del segle XVIII, una xemeneia de fàbrica, el centre històric i una via romana.