Alpens

Alpens és un municipi de la comarca del Lluçanès. Està situat al centre-oest de la regió de l’Alt Ter, és el terme més septentrional de la comarca i és punt d’unió entre les comarques d’Osona, el Berguedà i el Ripollès. S’hi troben les capçaleres de les rieres de Lluçanès, Gavarresa i de Sora, i és travessat de sud-est a nord-oest per la carretera de Berga a Sant Quirze de Besora. El territori, de 13,8 km², és muntanyós, limitat al nord-oest per la serra que va de Puig Cornador, de 1.212 metres d’altitud, a Santa Margarida de Vinyoles, de 1.125, que el separa del Ripollès; el poble és a 855 metres sobre el nivell del mar.

El 3 de maig de 2023 el municipi, que fins aleshores formava part de la comarca d’Osona, va passar a integrar-se a la nova comarca del Lluçanès.

Davant la casa número 2 del carrer del Graell va morir, el 9 de juliol de 1873, el brigadier Cabrinetty, fill de la ciutat de Palma, en un enfrontament entre les tropes governamentals que comandava i les carlines del general Savalls: hauria mort d’un tret al clatell disparat des del campanar, però, per la indisciplina que hi havia en les tropes republicanes, va córrer la notícia que havia estat mort pels seus mateixos soldats. Els carlins van guanyar, així, l’anomenada Acció d’Alpens, i el pretendent Carles de Borbó va fer encunyar una medalla commemorativa i va donar a Savalls el títol de marquès d’Alpens.

El poble va començar a ser ben conegut a la fi del segle XVI gràcies a l’arxiu parroquial, conservat a l’Arxiu Diocesà de Vic: tenia aleshores 15 famílies, i es va iniciar una notable creixença que va portar fins al 1788.

Dels trenta-un elements catalogats hi consten Cal Ferreró i Cal Moreu, del segle XVII, Can Cases, del XVIII, deu masies més, quatre carrers, quatre esglésies, dues obres escultòriques, dos molins hidràulics, dos oratoris, un cementiri, un edifici, una pallissa i una plaça.