Montesquiu

Montesquiu és un municipi de la comarca d’Osona, tot i que fins al 1989 pertanyia a la comarca del Ripollès, i pertany a la subcomarca del Bisaura: 4,94 km² a 577 metres d’altitud, vora el Ter. Està situat al centre de la regió de l’Alt Ter, i el relleu de la zona marca la transició entre la Plana de Vic i la muntanya pirinenca.

El primer edifici del qual es té notícia és el castell de Montesquiu, documentat l’any 1285. Al segle XVI es va construir la primera casa del poble actual, una ferreria, restaurada, situada al camí ral que unia Barcelona amb Ripoll, i el poble es va anar desenvolupant al voltant de la ferreria.

El 20 de març del 1714 el marquès de Poal, màxim responsable de l’exèrcit català de l’exterior, es dirigia a Sant Quirze de Besora procedent de Ripoll, perquè havia rebut informació segons la qual el regiment francès del comte de Fiennes s’estava replegant amb molta rapidesa i amb tots els seus efectius a Olot. Poal anava a Sant Quirze de Besora amb la intenció de reclutar gent per intentar atacar Vic, i a l’alçada de Montesquiu hi havia 1500 soldats borbònics que havien sortit de Vic al seu encontre. Els dos exèrcits es van trobar a Montesquiu, i el marquès de Poal va decidir atacar-los amb l’avantguarda catalana: va aconseguir que les tropes borbòniques es retiressin en desbandada a l’altra riba del riu Ter, amb tanta precipitació que, en passar, alguns soldats fins i tot van morir ofegats. Les pèrdues borbòniques, en aquell primer xoc, van ser d’un coronel d’infanteria, un capità de cavalleria, vint-i-cinc soldats i quaranta ferits.

El municipi només té deu elements catalogats: el castell de Montesquiu, que és bé d’interès cultural, la capella del Cementiri, la Solana i les Codines, totes tres del segle XIX, dues masies més, un pont, una casa consistorial, una casa i una església.