Sarroca de Lleida

Sarroca de Lleida és a la part sud del Segrià, a vint quilòmetres de la capital de comarca: 42,18 km² a 201 metres d’altitud. El poble és a la riba esquerra de la Vall Major, sota les restes del castell, i és accessible des de la carretera C-12, que uneix Lleida amb Amposta; l’activitat econòmica principal deriva de les activitats agrícoles i ramaderes.

La població té l’origen en el castell de Sarroca, que encara domina la caseria i del qual resta la base i una torre arruïnada. La base és de construcció àrab, potser aprofitant carreus més antics d’una possible fortalesa bastida durant el Baix Imperi als límits de la Ilerda romana, però la major part de l’edifici conservat és dels segles XIII i XIV, quan els Santcliment van repoblar el lloc.

El 1357 el rei Pere III va vendre a Francesc de Santcliment, important ciutadà de Lleida, la jurisdicció total —mer i mixt imperi— del castell de Sarroca, però els Santcliment ja devien posseir el domini senyorial sobre aquelles terres. El cognom de Sarroca apareix a Lleida des del segle XII, i va ser especialment important Jaume Sarroca, canonge i bisbe d’Osca, mort el 1289, a qui s’atribueix la redacció del Llibre dels feits de Jaume I. En el fogatge de 1365-70 Sarroca —la Roca, segons el document— era del mateix Francesc de Santcliment, senyor d’Alcarràs, Montagut i Llardecans, i d’aquella època és la part gòtica del castell; els Santcliment van arribar a paers en cap de Lleida.

Dels onze elements catalogats, el castell de Sarroca és bé d’interès cultural, i n’hi consten cinc cases, quatre forns de calç i una església.