Torres de Segre

Torres de Segre s’estén al sector de ponent del Segrià, a la vall del riu Segre: 50,61 km² a 119 metres d’altitud. El territori del vessant dret de la vall, que correspon a l’antic terme de Vilanova de Remolins, arriba en una estreta i allargada llenca fins al Baix Cinca i és regat pel canal d’Aragó i Catalunya i per la séquia de Remolins, mentre que el de l’esquerra, molt més extens, ho és per l’antiga séquia de Torres i pel canal de Seròs, que comprèn el pantà d’Utxesa, on aflueixen els barrancs de la Vall Major i la vall del Secà.

La població té, com ja indica el seu nom, un origen defensiu dins la línia de fortaleses aturonades damunt el Segre en tot aquell sector. D’origen àrab, el primer esment ja com a força cristiana és del 1153, dins la casa de Cervera, senyora d’aquell sector de la comarca, en una donació al monestir de Poblet; el 1168 l’església de Torres depenia del paborde d’Alcarràs.

La séquia de Torres, que partint del Segre pren les aigües sota les comportes de la Canadenca a Lleida i rega les hortes del Cappont, Albatàrrec, Montoliu i Sudanell fins a Torres, té un origen antiquíssim i apareix documentada ja el 1154 com a séquiavetula, és a dir que existia abans de la conquesta cristiana. El 1184 Alfons I va autoritzar Ramon de Cervera a construir una séquia des de Castellpagès, a Vilanova de la Barca, fins als termes de Torres.

Dels deu elements catalogats, el castell de Torres és bé d’interès cultural, l’Abric de la Figuera està protegit com a bé cultural d’interès nacional i l’església de l’Assumpció de la Mare de Déu, del segle XVIII, com a bé cultural d’interès local.