Torrebesses

Torrebesses és un municipi de la comarca del Segrià: 27,45 km² a 287 metres d’altitud, amb una densitat de 10,2 habitants per quilòmetre quadrat. Limita amb els termes d’Alcanó, Granyena de les Garrigues, la Granadella, Llardecans i Sarroca de Lleida.

El topònim és una contracció de «torres bessones». L’origen del topònim el trobem en uns documents de l’arxiu del Cartulari de Sant Cugat on es fa referència a una masia i unes terres situades al terme de Sant Sebastià dels Gorgs, municipi d’Avinyonet, a l’Alt Penedès, que era propietat del monestir de Sant Cugat durant els segles XI al XIII, prop de les quals hi havia dues torres. Després de l’any 1149 un grup de famílies d’aquella contrada es van acollir a les condicions que van donar en aquell temps els comtes catalans amb la finalitat de repoblar el territori conquerit als àrabs.

El primer senyor feudal del qual es té constància a la vila és Guillem Moliner, pare de Bramon Moliner i Pere Moliner. La família Moliner vivia a Lleida i va tenir el domini del poble durant setanta-cinc anys, entre 1319 i 1394, pràcticament tot el segle XIV: es destaca l’any 1319, quan Bramon Moliner esdevé el nou senyor del poble i fa una carta de població per a la vila, en la qual va establir unes bones condicions per atreure nous vilatans.

S’aprecia la influència i el poder econòmic que gaudien els Moliner, en primera instància, per la creació de la Baronia de la Granadella, una jurisdicció senyorial creada l’any 1313 que incloïa Granyena, Bovera, l’actual Bellaguarda i, durant uns anys, Torrebesses; en segon lloc, un altre motiu que verifica aquell fet és el sepulcre de l’any 1322 de l’ardiaca Pere Moliner a la Capella de les Ànimes o del Santíssim Sagrament a la Seu Vella de Lleida.

Dels catorze elements catalogats, el castell-palau i l’església de Sant Salvador són béns d’interès cultural, i n’hi consten Ca l’Oró, del segle XVI, l’ermita de Sant Roc, del XVIII, tres cases més, tres molins hidràulics, dos forns de calç, una església i una sínia.