Alcanó

Alcanó és un municipi de la comarca del Segrià: 21,03 km² a 214 metres d’altitud. Limita amb els termes d’Alfés, el Cogul, Granyena de les Garrigues, Sarroca de Lleida i Torrebesses.

Alcanó era un aduar àrab. El poble, amb preteses reminiscències mossàrabs, potser influint-hi el mateix nom, és de suposar que data del segle VII. Com a lloc és reconegut per primera vegada al segle XII, quan el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV va conquerir, junt amb els seus cavallers, la ciutat de Lleida.

El diccionari Moll manifesta respecte a l’etimologia d’Alcanó que és desconeguda, i coincideix amb Joan Coromines en la proposta d’una etimologia aràbiga: probablement de kānûn, ‘forn, fogó, fogar’.

És de suposar que, donades les contínues lluites durant la Reconquesta entre els comtes de Barcelona, junt amb els comtes d’Urgell i altres nobles cristians, i l’emir sarraí de Lleida, fos terra de moltes lluites, essent frontera de les Garrigues i les terres del Pla de Lleida. Potser d’aquí va venir la llegenda que dona nom a Alcanó: que amb les contínues lluites els cristians, una vegada conquerit l’aduar, hi bastissin un canó llançapedres contra els àrabs que venien de Lleida, i d’aquí el crit «Al canó»; la qual cosa no ha estat, però, ratificada amb cap escrit fidedigne. En una escriptura del 1267 es parla d’Alcanó de la Frontera, nom que conservaria tal vegada per trobar-se a l’extrem del valiat de Lleida.

Alcanó encara conserva, si bé desfigurat, l’edifici medieval de l’antiga almúnia —lo castell—, un edifici a quatre vents de pedra escairada, amb finestres gòtiques.

El municipi només té dos elements catalogats: el castell d’Alcanó, del segle XII, que és bé d’interès cultural, i una església.