Alfés

Alfés és un municipi del Segrià de 31,94 km² a 236 metres d’altitud. Dins del seu terme municipal es trobava l’Aeròdrom d’Alfés i l’antic poble de Vinfaro.

Una de les primeres mostres de la presència dels grups humans prehistòrics en aquest territori correspon a un abric amb pintures rupestres, conegut com a Abric d’Alfés. Descobert per Adolf Costafreda i altres membres del Grup de Recerques La Femosa al voltant de 1972, va ser estudiat en primera instància per Luis Díez-Coronel: es tracta d’un grup de cabres mascles, de conservació extremadament fràgil, testimoni creencial dels grups caçadors epipaleolítics —de fa entre 10.000 i 6.500 anys— autors de l’anomenat art llevantí. Aquell jaciment amb art i tots els de les terres de Lleida han estat declarats per la UNESCO Patrimoni Mundial des del 1998; amb tot, dels 26 santuaris catalogats a les terres de Lleida, el 88,45% no tenen algun tipus de protecció, cosa que suposa un perill extrem per a la conservació d’aquell patrimoni fràgil i excepcional.

L’origen de la població és sarraí, com evidencia el seu topònim així com diverses troballes arqueològiques, i la primera notícia documental sobre el poble és de 1197, com a pertanyent a les corts de Lleida.

L’església parroquial està dedicada a Sant Pere: és romànica i consta de tres naus, amb l’absis semicircular decorat amb mènsules en estil de transició del romànic al gòtic, i el campanar és de planta quadrada.

Dels quinze elements catalogats, el castell de Vinfaro, les pintures rupestres i la vila closa fortificada són béns d’interès cultural, i la Casa de les Doctores, del segle XVI, està protegida com a bé cultural d’interès local.