Sant Quirze Safaja

Sant Quirze Safaja és a l’extrem sud-est del Moianès, comarca a la qual pertany des del 2015; abans estava adscrit al Vallès Oriental. Són 26,21 km² a 627 metres d’altitud, drenats pel Tenes, i el terme toca quatre comarques: limita amb Sant Feliu de Codines i Bigues i Riells del Fai i el Figueró, del Vallès Oriental, amb Sant Martí de Centelles, d’Osona, amb Castellcir i Castellterçol, del mateix Moianès, i amb Gallifa, que pertany al Vallès Occidental.

El nom del poble és el de la seva parròquia principal, amb l’advocació a Sant Quirze i a Santa Julita, i el segon element recorda que l’indret on es troba el poble havia estat, fins a l’alta edat mitjana, una immensa fageda.

Pascual Madoz en parla al seu Diccionario geográfico del 1845: una zona de muntanyes plena de boscos, amb bona ventilació i clima sa, 100 cases, dos pous de glaç i un forn de vidre. El terreny era molt muntanyós, amb molts arbres i gran producció de glans; l’aigua del Tenes fertilitzava el terme i hi movia tres molins fariners, i s’hi produïa sègol, aglans, poc vi i de baixa qualitat, llenya i pastures. Hi havia bestiar i caça de diferents espècies, i 24 veïns.

Dels vint-i-tres elements catalogats, la casa forta del Clascar de Bertí, del segle XIII, és bé d’interès cultural i el molí de Llobateres, del mateix segle, està protegit com a bé cultural d’interès nacional.