Granera

Granera és al sud del Moianès i és un dels municipis menys poblats de Catalunya: 23,73 km² a 782 metres d’altitud, amb una densitat de 3,5 habitants per quilòmetre quadrat. Pertany a la comarca del Moianès des del 2015, quan es va reconèixer; abans estava adscrit al Vallès Oriental.

El territori apareix documentat ja el 898, en un document referit a la masia del Carner, que pertanyia a la parròquia sufragània de Sant Julià d’Úixols, però no és fins al 958 que surt el nom de Granera, escrit Granaria. En una relació del 962 se citen les esglésies veïnes de Sant Julià d’Úixols, entre les quals la de Sant Martí de Granera; el 971 està documentat el castell, el 1040 l’església parroquial de Sant Martí i el 1065 la capella de Santa Cecília.

El castell pertanyia al comtat de Manresa i va ser de jurisdicció reial fins a darreries de l’edat mitjana, tot i que va estar infeudat a diversos senyors o castlans. Al voltant seu i de la parròquia principal de Sant Martí es va organitzar el territori que a la llarga esdevindria municipi. L’únic tros en discussió va ser el sector sud-oriental, que pertanyia senyorialment a Granera i eclesiàsticament a Sant Julià d’Úixols. Al segle XVII es va crear la baronia de Granera i es va perdre així la jurisdicció reial directa del terme.

Dels disset elements catalogats, el castell de Granera i la Torre amb matacà són béns d’interès cultural, i la resta són sobretot masies, com el Carner, del segle XVII, o el Girbau de Dalt, del XVI.