Castellcir

Castellcir és a l’extrem oriental del Moianès, comarca a la qual pertany des del 2015; abans estava adscrit al Vallès Oriental. Són 34,18 km² a 773 metres d’altitud, amb el Tenes com a riu del terme.

El terme el formen les antigues parròquies de Sant Andreu de Castellcir, Santa Coloma Sasserra —que s’estenia també pels actuals termes de Balenyà, Moià i Centelles—, la Vall de Marfà, antiga parròquia de Sant Pere de Marfà, i alguns masos de la de Sant Quirze Safaja.

Fins al darrer terç del segle XX era un municipi rural d’hàbitat dispers, sense cap nucli de població aglutinat més enllà de quatre cases arrenglerades al carrer de l’Amargura. Allà hi ha ara la Casa de la Vila, l’església parroquial amb la casa rectoral, l’escola La Popa i els comerços del poble, a l’entorn de les places de l’Era i de Santa Maria; el que havia estat carrer únic és ara el carrer Major, i al seu voltant s’han obert diversos carrers de nova planta.

En un document del 923 apareixen dos llocs habitats en terme de Castellcir: la vil·la de Cavalls i la vil·la de Corbs, de les quals se’n coneix la localització aproximada però no se n’han trobat restes.

Dels trenta elements catalogats, el castell de Castellcir, del segle XI, el castell de Marfà, del XVII, i la Torrassa dels Moros són béns d’interès cultural, i n’hi consten sis masies més, cinc esglésies, tres dòlmens i dos pous de neu.