Sant Pere de Vilamajor

Sant Pere de Vilamajor és un municipi de la comarca del Vallès Oriental, i forma part de la subcomarca del Baix Montseny: 34,72 km² a 305 metres d’altitud. També conegut com a Vilamajor —Vilamagore o Vilamaiore—, el cap del municipi és la Força de Vilamajor.

Majoritàriament agrícola, ramader i forestal, va ser passatge destacat de la història medieval, car on es troba l’església hi havia el Palau Comtal dels Comtes de Barcelona, Ramon Berenguer IV i Peronella d’Aragó; Alfons el Cast hi va néixer el 1154, tot i que també podria haver nascut a Osca.

Si l’estret contacte amb la natura és una de les principals característiques del municipi, l’altra és la seva llarga història, ja que hauria estat poblat des de l’antiguitat: la trobada de restes ibèriques i romanes fa pensar que hi va haver un vicus iber i, posteriorment, una vil·la romana, la qual es va mantenir durant el període visigot. Del que no hi ha cap mena de dubte és que durant el segle IX hi va haver a Sant Pere una població estable que gaudia dels beneficis d’una petita església: encara es conserva la làpida del prevere Orila, rector de la primitiva església de Sant Pere de Vilamajor, que va morir als 80 anys el 872 dC.

Vilamajor comprenia els territoris municipals actuals de Sant Pere de Vilamajor, Sant Antoni de Vilamajor i Cardedeu, una gran extensió que era propietat directa del comtat de Barcelona. En el segle XI, en època dels comtes de Barcelona, els bessons Ramon Berenguer i Berenguer Ramon van construir un palau comtal que acollia dins de les seves muralles el nucli antic de Sant Pere.

Dels trenta-quatre elements catalogats, la Força de Vilamajor és bé d’interès cultural, i n’hi consten Cal Ferrer de Dalt, del segle XVII, Cal Gorro, del XVIII, cal Menut, del XVI, divuit masies més, quatre esglésies, tres molins hidràulics, dos edificis, una casa forta, una muralla urbana i un pont.