Sant Antoni de Vilamajor

Sant Antoni de Vilamajor és un municipi del Vallès Oriental que forma part de la subcomarca del Baix Montseny: 13,7 km² a 258 metres d’altitud.

Antigament era anomenat Vilanova de Vilamajor i era un nucli de població depenent de Sant Pere de Vilamajor. El 29 de desembre de 1822 el municipi es va segregar d’aquell i, a partir de llavors, va ser oficialment un municipi independent amb el seu propi ajuntament: la Vilanova de Vilamajor va adoptar com a nom oficial el de Sant Antoni de Vilamajor, en honor del seu copatró Sant Antoni Abat, ja que l’altre és Sant Lleïr.

El municipi disposa de tres polígons industrials. El de Can Mora Nord, ubicat a peu de la carretera BV-5107, té certa diversitat d’empreses instal·lades; el de Can Mora, ubicat 200 metres al sud de l’anterior, té només una nau, utilitzada com a plataforma logística per una multinacional de la distribució alimentària, i el de Can Tàpies, situat al límit del terme amb Llinars del Vallès al peu de la carretera C-251, acull diverses empreses.

Al centre de la vila hi ha establiments d’alimentació, roba, forns, pastisseries, perruqueries i restaurants, i un dels productes típics del poble són els carquinyolis de Vilamajor. El mercat setmanal se celebra tots els diumenges i el poble rep una gran afluència de gent.

El municipi té vint-i-nou elements catalogats, cap d’ells declarat d’interès nacional: tretze masies, cinc cases, quatre esglésies i la casa consistorial, entre d’altres; Ca l’Estapé, del segle XIV, està protegida com a bé cultural d’interès local.