Sant Esteve de Palautordera

Sant Esteve de Palautordera és un municipi del Vallès Oriental que forma part de la subcomarca del Baix Montseny: 10,64 km² a 231 metres d’altitud, vora la Tordera. Limita amb Santa Maria de Palautordera al sud, Fogars de Montclús a l’est i Sant Pere de Vilamajor a l’oest.

L’element més singular del terme és el castell de Montclús, construït entre els segles XI i XII. Al seu voltant es van trobar restes d’un poblat ibèric, i el castell protegia la via romana que anava de Sant Celoni al Montseny i que després va ser camí Ral; era conegut popularment com el castell dels moros i ha estat relacionat amb dues famílies molt catalanes, els Umbert i els Cabrera. Està situat en un indret que segueix l’orografia d’un turó voltat d’espadats i constava de dos recintes, el sobirà i el jussà: el primer el formen la part residencial i de serveis, i el segon inclou els murs de protecció, amb les seves sageteres i merlets. L’escut d’armes dels Montclús, com a cognom, era negre amb la figura heràldica anomenada montflore de color blanc al mig, que representa una muntanya amb una flor de lis al capdamunt.

Del castell es conserva també una llegenda: el senyor de Montclús, després d’un gir de fortuna, va cridar el diable per vendre-li l’ànima a canvi de poder anar tirant de veta set anys; la nit que vencia el termini, Llucifer va trucar a la porta i la senyora, mentre li deia que esperés perquè el senyor estava fent testament, li va tirar al damunt una creueta d’argent que havia posat al foc abans que arribés.

Dels vint-i-set elements catalogats, la Casa de Palau i el castell de Montclús són béns d’interès cultural, i n’hi consten disset masies.