Sant Miquel de Campmajor

Sant Miquel de Campmajor és un municipi del Pla de l’Estany situat a la vall per la qual passa la riera de Campmajor, des del seu naixement sota la serra de Trentinyà fins a l’aiguabarreig amb el Ritort: 33,22 km² a 217 metres d’altitud. Té agregats els nuclis de Briolf, Falgons, Sant Martí de Campmajor i Ventatjol.

Les primeres notícies històriques de la vall de Campmajor es troben a partir de l’any 878, quan Lluís el Balb confirma a l’abat Ansemund la possessió de la cel·la de Sant Martí.

Entre els llocs d’interès hi ha l’església de Sant Miquel, l’església de Sant Martí de Campmajor —o de Santa Quitèria—, el pont de Can Prat, el Molí de Roca, el castell de Falgons, l’ermita de Sant Nazari, la masia de Can Rovira i diversos estanyols, els principals dels quals són l’Estanyol de la Coromina, el d’en Rovira, el de les Tres Creus, el de la Guàrdia, el de la Balca i l’Estanyol Negre.

A mitjan segle XX es va projectar un embassament al riu Ser, amb una presa al veïnat de Roca, vora el castell d’en Roca, però després de prospeccions geològiques es va detectar que el sòl és de guix i que l’aigua embassada s’hi hauria escolat.

Dels setze elements catalogats, la torre de Brió, del segle XII, la Torre de Ginestar, del XIX, els castells de Falgons i de Roca i una torre de guaita són béns d’interès cultural.