Mieres

Mieres és al sud-est de la Garrotxa i comprèn una de les cubetes de la fossa tectònica que forma part del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, separada de la vall de Llémena per l’aixecament de la serra de Finestres i la del Rocacorba: 26,29 km² a 286 metres d’altitud. Aquella cubeta és la capçalera del Ritort, afluent del Ser, que rep diversos torrents, entre els quals la riera de Mieres.

La vila és a l’interfluvi de la riera del mateix nom i el riu Tort, agrupada al voltant de l’església parroquial de Sant Pere, d’època barroca amb un esvelt campanar de torre quadrada, que havia estat possessió del monestir de Banyoles. El lloc està documentat des de l’any 834 amb la forma Miliarias, i la jurisdicció va pertànyer a la corona. Al nord del poble hi ha la masia de Can Gou, un casal fortificat amb barbacana.

El moment en què Mieres surt de l’anonimat és el 1484, durant la segona guerra dels Remences dirigida per Pere Joan Sala: el mes de setembre d’aquell any es va produir l’anomenat alçament de Mieres, quan els camperols es van negar a pagar tributs excessius als seus senyors i van atacar la comitiva de l’agutzil reial Gilabert Salvà, que anava acompanyat del veguer de Girona i Besalú i d’altres autoritats.

Dels vint-i-sis elements catalogats del terme, la majoria són masies, cases i llindes; la del carrer de Can Caló, del segle XVIII, està protegida com a bé cultural d’interès local.