Besalú

Besalú és una vila i municipi de la comarca de la Garrotxa, a les comarques gironines: 4,93 km² a 151 metres d’altitud, vora el Fluvià. Com el seu origen indica, Bisuldunum era una fortalesa entre dos rius: el Fluvià al sud i el Capellades al nord. La vila, nascuda entorn del turó ocupat pel castell comtal i l’església de Santa Maria de Besalú, s’estén cap al sud-oest de la confluència de la riera de Capellades amb el riu Fluvià, i gaudeix d’una bona comunicació en trobar-se en la cruïlla entre tres comarques.

És un topònim d’origen discutit. La comunitat científica ha tendit tradicionalment a considerar-lo d’origen cèltic, sobretot basant-se en la terminació -dunum, ben present en toponímia celta —especialment a la Gàl·lia: Lugudunum, Noviodunum, Eburodunum— i amb el significat de ‘fortalesa, turó, ciutat’: aquesta és l’etimologia que proposen, per exemple, Josep Balari, Ramón Menéndez Pidal i el Diccionari Alcover-Moll. Tanmateix, diversos estudiosos han qüestionat aquella explicació, entre els quals Joan Coromines i Enric Guiter. Coromines argumenta al seu Onomasticon Cataloniae que l’única raó adduïda per atribuir una procedència celta a Besalú és el fet que apareix documentat en fonts primerenques —la més antiga data del 822— com a Bisuldunum i formes similars, i que hi ha algunes poblacions a Occitània amb noms similars; ningú, però, no ha pogut explicar fins ara el primer radical, Bisul-, i menys encara des d’una perspectiva cèltica.

Dels trenta-dos elements catalogats, el monestir de Sant Pere de Besalú, del segle X, el castell, el pont i el recinte emmurallat són béns d’interès cultural, i la sinagoga, del XII, està protegida com a bé cultural d’interès nacional.