Serinyà

Serinyà és al nord-oest del Pla de l’Estany, a la dreta del riu Ser, just al límit amb la Garrotxa: 17,38 km² a 188 metres d’altitud. A la vall baixa del Ser i a la seva confluència amb el Fluvià hi ha la resclosa de Serinyà i una central elèctrica en explotació des del 1935.

El poble va néixer al castell de Taià, l’actual can Parellà, que era un feu del monestir de Sant Esteve de Banyoles i del comtat de Girona fins que aquests li van donar la carta de llibertat. L’escut oficial, aprovat l’1 de juny de 1983, ho recorda: el sautor o creu de Sant Andreu és l’atribut del patró del poble, i el bàcul d’abat fa al·lusió al monestir de Banyoles, al qual pertanyia Serinyà.

Les fonts més segures afirmen que Serinyà tenia unes 45 famílies al voltant del 1380; segons altres fonts, el 1553 hi havia ja uns 50 focs i que la població laica superava en més d’un 10% la de l’església.

El que fa singular Serinyà, però, és el subsòl. Dels trenta-dos elements catalogats, les coves de Serinyà, la Cova de l’Arbreda i la Cova del Reclau Viver estan protegides com a béns culturals d’interès nacional, i hi consten cinc jaciments arqueològics més; la masia de Cal Ferrer de les Torres, del segle XV, i el castell —que el catàleg recull com a castell de Teià— són béns d’interès cultural.