Banyoles

Banyoles és un municipi de Catalunya i la capital de la comarca del Pla de l’Estany, al centre de les comarques gironines: 11,05 km² a 172 metres d’altitud, vora el Terri i l’estany de Banyoles, i està format pels nuclis de Banyoles i Guèmol.

L’estany que hi ha al seu terme municipal, el més gran de Catalunya, és un dels principals atractius turístics de Banyoles, així com la seva oferta d’activitats esportives i de lleure.

Està documentat al segle IX com Balneolas, nom llatí derivat de balneum, «bany».

El Monestir de Sant Esteve de Banyoles, situat al nucli antic del municipi, es pot considerar la primera fundació monàstica benedictina a Catalunya i és considerat el bressol de la ciutat: va ser construït a l’any 812 pel monjo Bonet. La vila va obtenir una certa autonomia municipal l’abril de 1303 en un arbitratge d’Eimeric d’Usall; malgrat això, Banyoles no es va deslliurar dels «mals usos» definitivament fins al 1335, després de la fugida de bona part dels habitants a Sant Andreu de Mata, que llavors era del mateix Eimeric d’Usall, i va continuar sotmesa a la jurisdicció feudal de l’abat fins a la desamortització eclesiàstica del ministre Mendizábal. Va patir els efectes de les guerres amb França i, posteriorment, de les carlinades.

A la guerra civil va esdevenir lloc de refugi —hospital militar, aeroport— per la seva situació estratègica a la rereguarda de la zona republicana, i va ser escenari de violències en els darrers dies de la guerra per part de les tropes fugitives i dels vencedors franquistes. L’any 1913 s’hi va crear un equip de futbol, el Club Esportiu Banyoles.

Dels quaranta-vuit elements catalogats, Can Puig de la Bellacasa, del segle XIII, l’estany i el monestir de Sant Esteve són béns d’interès cultural, i el jaciment de la Draga i la muralla estan protegits com a béns culturals d’interès nacional.