Sant Mateu de Bages

Sant Mateu de Bages és, amb 102,92 km², el municipi més gran de la província de Barcelona, i també un dels menys poblats: 6,2 habitants per quilòmetre quadrat a 569 metres d’altitud. Es va formar el 1840 agrupant diversos nuclis i avui està format per cinc entitats de població —Castelltallat, Coaner, Salo, Sant Mateu de Bages i Valls de Torroella—, més les antigues quadres de Meià i Claret de Cavallers.

El lloc consta documentat des del segle X: a l’acta de consagració del monestir berguedà de Sant Llorenç prop de Bagà, l’any 983, hi figura la dotació de «casas, terras et vineas in Sancto Matheo». El castell s’esmenta per primera vegada el 1018. Entre 1937 i 1939, dins la política de substituir els noms amb referències religioses, el municipi va adoptar oficialment el nom de Bages d’en Selves, en record del polític republicà Joan Selves i Carner, nascut a Castelltallat el 1898; l’ajuntament va arribar a emetre paper moneda de curs legal amb aquell nom.

El terme té el patrimoni forestal més destacat de la comarca, tot i que els incendis del 1994 i del 1998 el van afectar molt. Les formacions es reparteixen per orientació: al sud, pinedes de pi blanc, de pinyoner a les zones baixes i pinassa a partir de 700 metres; al nord i a l’est, pinasses; i rouredes i alzinars a qualsevol orientació. Les llenegues que s’hi collien havien estat molt reconegudes fins al gran incendi del 1994.

L’ocupació humana antiga hi ha deixat el dolmen de Castelltallat i diversos enterraments dels segles VII al X. El romànic és abundant, amb Sant Martí de Bertrans, Santa Maria de Coaner, Sant Miquel de Castelltallat, Sant Miquel de les Planes i Santa Maria de la Sala, i amb Santa Margarida de Bonveí, Santa Eugènia de Goberna i Sant Martí de les Planes en ruïnes; hi ha també pagesies monumentals, algunes fortificades, com el Castellot i la Sala, totes dues declarades béns d’interès cultural. El 2010 s’hi va inaugurar el Museu Arqueològic i d’Instrumental Agrícola, i l’equipament més visitat del municipi és l’Observatori Astronòmic de Castelltallat, que el 2025 va rebre el distintiu de parc estel·lar Starlight.