Fonollosa

Fonollosa és un municipi del Bages, a la perifèria occidental de la comarca: 51,67 km² a 525 metres d’altitud, vora la riera de Fonollosa. Es compon de quatre nuclis diferenciats: Camps, Canet de Fals, Fals i Fonollosa, el poble que porta el mateix nom que el municipi. Limita al sud amb Aguilar de Segarra i Rajadell, al nord i al nord-oest amb Sant Mateu de Bages i a l’est amb Sant Joan de Vilatorrada.

El seu nom té origen botànic i és documentat des de la primeria del segle XI. Va ser senyoria de la casa comtal, i després ducal, de Cardona, com també ho van ser Camps i Fals.

Fonollosa veu la llum documental al 1029, quan el vescomte de Cardona fa donació a Santa Cecília de Montserrat d’unes terres del terme del castell de Montedon, i en l’acte s’especifica que són situades als llocs de «Cancis» i «Fenuculosa», és a dir Camps i Fonollosa. Les terres del terme van ser repoblades en el segle IX, juntament amb les altres del comtat de Manresa que havien quedat desorganitzades i, en bona part, desertes, i es van posar sota la jurisdicció dels castells de Castelltallat —Camps i Fonollosa— i de Fals, que al seu torn eren domini eminent del de Cardona: una situació que es perllongaria gairebé durant un mil·lenni.

L’agricultura de secà —cereals, vinyes, oliveres i ametllers— predomina sobre la de regadiu, i la ramaderia ha experimentat un gran impuls amb la instal·lació de granges de ramat porcí, boví i d’aviram.

Dels vint-i-cinc elements catalogats, el castell de Fals i la masia de la Torre són béns d’interès cultural, i n’hi consten la creu de terme de Fals, del segle XX, l’església de Sant Andreu de Comallonga, del XIV, l’església de Sant Vicenç de Fals, del X, sis masies més, cinc esglésies, quatre molins hidràulics, dos ponts, un arbre singular, un dolmen i un aqüeducte.