Sant Feliu de Buixalleu

Sant Feliu de Buixalleu és un municipi de la comarca de la Selva que forma part de la subcomarca del Baix Montseny: 61,94 km² a 402 metres d’altitud, entre la Tordera i la riera d’Arbúcies, i està format pels nuclis de Sant Feliu de Buixalleu, Gaserans i Grions.

El topònim està documentat al segle XI com Bursoleu o Bursolevi. En els fogatges del segle XV surt Boixalleu i al segle XVI com Bosseleu; en els primers censos del segle XIX es va registrar Buxalleu, el 1937 es va canviar a Buixalleu de la Selva i durant el franquisme va recuperar la forma castellanitzada, fins a la dècada del 1980. El topònim podria provenir de l’àrab al-bursa, «lloc pelat», segons Manuel Bofarull; Joan Coromines en va fer la interpretació més aprofundida, fent derivar el topònim de Burg Sindleubs, «castell de Sindileub», un nom germànic de persona, evolucionat en Burseleu en temps medievals i, després, en Buix- per influència dels molts topònims derivats de «boix».

L’any 1800 aquest terme municipal era dependent del Vescomtat de Cabrera, dins la batllia de n’Orri, i comprenia el poble, Maçanes, Gaserans i Grions; el 1842 el municipi s’anomenava Vall d’Orri, i el 1859 Maçanes se’n va segregar per formar un municipi propi.

Al terme hi ha el castell de Montsoriu, documentat des del 1002, l’església parroquial de Sant Feliu —originàriament romànica però modificada en època gòtica amb l’afegit de dues naus laterals, amb un notable campanar quadrat amb escala exterior—, la de Sant Llorenç de Gaserans, amb absis romànic, la de Sant Gabriel de Grions, del segle XVII, i l’ermita de Sant Segimon del Bosc, documentada al segle X.

Dels 66 elements catalogats, la Torre de la Móra, el castell de Montsoriu i la Torre de Grions són béns d’interès cultural.