La Nou de Gaià

La Nou de Gaià és un municipi del Tarragonès que forma part de l’àrea anomenada Baix Gaià i és, per extensió territorial, un dels més petits de la comarca: 4,32 km² a 93 metres d’altitud, amb un únic nucli de població.

Les primeres notícies documentades daten del 4 de gener de l’any 1011, quan el lloc és citat en la donació del castell d’Albinyana com a afrontació meridional dels seus dominis, amb la forma Kastelar Nuce. Tot i això, a la part planera del poble s’han localitzat diverses troballes d’origen romà que suggereixen l’existència d’un nucli de població anterior.

La Nou torna a ser citada l’any 1023 en les delimitacions del castell de Castellví de la Marca, com a termino Nucis, un lloc a l’extrem del comtat dins de la línia fronterera de castells davant dels sarraïns que s’anava configurant des de l’Alt Gaià pels nous repobladors. El 1167 surt com a límit del terme de Vespella en la seva carta de poblament, i el 1179, en la concòrdia entre el monestir de Santes Creus i Berenguer de Claramunt, s’inclou en els dominis d’aquella nissaga; posteriorment passa a domini dels Montoliu, i més tard també hi va tenir drets Santes Creus. Al segle XII apareixen notícies de l’existència de l’església de Santa Maria Magdalena, sufragània de la d’Altafulla, una vinculació que perdura encara quan a la primera meitat del segle XIV s’introdueix una nova dinastia com a senyors d’Altafulla i la Nou.

El municipi té cinc elements catalogats: el castell del Baró de les Quatre Torres, que és bé d’interès cultural, can Dalmau de Baix i can Dalmau de Dalt, del segle XVIII, un edifici i una església.