Roquetes

Roquetes és el segon municipi en extensió del Baix Ebre, 136,92 km², i la major part del terme és la part muntanyenca dels Ports de Tortosa-Beseit, on arriba al Mont Caro, de 1.441 metres; al peu dels Ports s’estenen planes amples que van fins a prop de l’Ebre. Del terme, 5.582,70 hectàrees formen part del Parc Natural dels Ports, de les quals 187,33 pertanyen a la Reserva Natural Parcial de les Fagedes dels Ports.

El topònim, freqüent a la toponímia catalana, es refereix a terres d’escassa qualitat agrícola, i les primeres constatacions del nom són de la darreria del segle XVI, quan ja es parla del nucli de Roquetes de n’Ortís. La ciutat s’origina en una alqueria islàmica que Ramon Berenguer IV va donar a Tortosa el 1149, després del setge del 1148, i que més tard es va convertir en el Mas d’en Ortiz. El 1781 ja tenia el tractament de raval, i el va mantenir fins al 1850: es va segregar oficialment de Tortosa el 22 de març d’aquell any, per un reial decret d’Isabel II, i el 14 d’abril es va constituir el primer ajuntament a casa de Ramon Bosch i Rosell, que va ser el primer batlle. El 1880 Alfons XII li va concedir el títol de ciutat.

El que ha donat prosperitat al municipi és el canal de la Dreta de l’Ebre. El primer projecte de canal de reg data del 1381, i el 1441 una pèrdua important de collita per manca de pluja va afavorir l’ampliació de l’assut per facilitar-ne la construcció; l’impulsor principal va ser el bisbe Otó de Montcada, però la seva mort sobtada i l’esgotament de recursos van aturar l’obra. El projecte es va reprendre i interrompre durant els segles XVI, XVII i XVIII, fins que el 1847 es van emprendre els estudis de canalització i navegació de l’Ebre; el 1851 es va autoritzar la companyia que havia d’executar les obres i el 18 de juliol de 1857 es va inaugurar el canal d’alimentació, que no va entrar en funcionament fins al 1860.

El 1885 s’hi va inaugurar un tramvia de tracció animal entre el barri de Ferreries i Roquetes, amb un ramal a Jesús. El mateix any va esclatar una epidèmia de còlera que va ser el fet més tràgic del segle XIX a la ciutat: hi van morir més de dues-centes persones i molta gent va fugir cap a altres municipis.

Al terme hi ha l’Observatori de l’Ebre, fundat per la Companyia de Jesús i posat en marxa pel pare Ricard Cirera: es va inaugurar de forma privada el 8 de setembre de 1904 com a Observatori de Física Còsmica de l’Ebre i públicament el 30 d’agost de 1905, coincidint amb l’eclipsi total de Sol d’aquell any.