Alfara de Carles

Alfara de Carles porta al nom un poble que va quedar buit. Carles, documentat antigament com Castles, era un poblat anterior a la conquesta cristiana que els musulmans probablement van fortificar; a final del segle XV, per una epidèmia declarada el 1479 que va delmar la població, els supervivents el van abandonar i van traslladar la residència a Alfara. Del primer mot, d’origen àrab, se n’ha discutit el significat: es fa derivar d’al-fakhar, «teuleria», tot i que Joan Coromines defensa que ve d’al-hâra, «vilatge» o «llogaret», i refuta amb contundència l’altra proposta. Són 63,87 km² del Baix Ebre a 334 metres d’altitud, amb 5,6 habitants per quilòmetre quadrat.

El 1148, després de la conquesta de Tortosa, el comte Ramon Berenguer IV va atorgar a Pere I de Sentmenat, que s’hi havia distingit, el castell de Carles, a més de la castlania d’un dels tres castells de la Suda i de l’escrivania, la paeria i la presó de la Suda. El seu fill Arnau va formar la línia de Tortosa i Carles, i el successor, Ramon de Sentmenat, va atorgar el 1237 als habitants de Carles una carta de poblament i franqueses que els establia les cases i les terres del terme, ratificada el 1250. Paral·lelament, el 1205 Pere el Catòlic havia traspassat els drets que hi tenia a un Drogo de Verdeyo, que el 1211 va rebre del bisbe de Tortosa el terç del delme de les parròquies de Paüls i Carles. Els Sentmenat van conservar la senyoria fins al 1434, quan la ciutat de Tortosa va comprar la vila.

El castell de Carles és al cim d’un pujol de 431 metres, a l’indret del Toscar, vora el barranc de la Conca i el del Bosc Negre, que era un pas obligat cap als poblets del Baix Aragó. Al peu del pujol hi ha el despoblat de Carles i l’ermita que n’havia estat la parròquia, dedicada a sant Julià. El pas per la vall es controlava des d’aquí i també des de les talaies de guaita de Penyaflor i de la Punta de la Miranda; dalt del castell queden diversos murs i ruïnes coronant el cingle, alguns d’aparell força arcaic.

De tretze elements catalogats al terme, el castell, la torre-campanar de l’església i el jaciment arqueològic de prop de la Cova Pintada són béns d’interès cultural, i quatre més són arbres singulars.