Tivenys

Tivenys és al marge esquerre de l’Ebre, entre la serra de Cardó i el riu, en un terme de 53,54 km² que té la forma d’un gran circ tancat: el coronen els cimals de les muntanyes de Cardó —la punta de l’Agulla, de 687 metres, la Picossa, de 766, i la Creu de Santos, de 942— i els de la serra del Boix, amb la Roca Foradada de 756 metres. Tots els barrancs que davallen de la muntanya conflueixen cap a l’Ebre justament allà on hi ha la vila. El topònim està documentat al segle XIV com Tivenig i deriva de l’àrab tibba al-hànash, «terreny de les serps».

La història del poble no està gaire estudiada, però hi ha poblament des de l’època ibèrica i s’hi han trobat restes del neolític. Tivenys es va fundar el 1148, després de la conquesta de Tortosa, i el nou territori ebrenc es va cedir als templers, que van donar un gran impuls a l’agricultura i a la tradició terrissera del poble; aleshores el lloc era de domini reial i estava sota la protecció de Tortosa. A la carta de poblament que Ramon Berenguer IV va donar als jueus de Tortosa es parla d’uns horts de Tivenys, anomenats l’Abenxeri, que havien estat propietat dels sarraïns, i documents del 1158 i del 1184 parlen de l’assut i de les terres de Tivenys, senyal que hi havia una comunitat instal·lada. L’expulsió dels moriscos va suposar una pèrdua de població que va trigar segles a recuperar-se.

L’assut és la peça que explica el paisatge. La paraula vol dir presa o contenció, i la primera temptativa d’elevar l’Ebre per canalitzar aigua a séquies de reg, encara que rudimentària, és de l’any 944, en plena dominació àrab; hi ha la hipòtesi que els romans hi havien fet una resclosa per dificultar el trànsit fluvial. L’assut tal com es coneix avui es va començar a construir el 1440, fa 375 metres de llarg i està protegit com a bé d’interès cultural, compartit amb Xerta. Avançat el segle XVIII, la construcció del canal de l’esquerra de l’Ebre i la remodelació de l’assut van ser fets decisius per al municipi, i van coincidir amb els anys de més població del poble.

L’economia és agrícola. Al secà hi ha 970 hectàrees d’oliveres, 273 de garrofers, 112 d’ametllers i una mica de vinya, i la producció d’oli d’oliva és molt important; els conreus principals, però, són al regadiu, amb fruiters —sobretot préssecs i cítrics— que s’exporten. Dels nou elements catalogats del terme, l’assut i la Torre de Tivenys són béns d’interès cultural, i n’hi consta també un poblat ibèric.