Xerta

Xerta s’assenta en un meandre pronunciat de la dreta de l’Ebre, a uns dotze quilòmetres riu amunt de Tortosa: 32,39 km² del Baix Ebre a dotze metres d’altitud.

L’antic nom del poble era Osikerda, que segons els historiadors pertany a la família de noms de la Bètica i que s’ha volgut relacionar amb l’antiga ciutat romana d’Osicerda, que encunyava moneda i de la qual no se sap exactament la ubicació; Joan Coromines no accepta aquesta hipòtesi. Dels vestigis antics del terme se’n va perdre bona part per pressa: a mitjan segle XIX, durant les excavacions per construir el canal de la Dreta de l’Ebre, van aparèixer les restes d’una granja iberoromana, però els constructors no estaven disposats a aturar l’obra i les màquines van llençar la major part de les restes al riu. Només se’n van conservar fragments insignificants i uns esbossos, i la majoria van desaparèixer durant la Guerra Civil.

A l’edat mitjana Xerta va ser conquerida amb Tortosa per Ramon Berenguer IV, i la trobem documentada a la carta de franqueses que el comte va atorgar als jueus el 1149. Durant la guerra civil catalana, Tortosa i tots els pobles de la vegueria, Xerta inclosa, es van posar contra Joan II: com a conseqüència, a principi del 1463 la vila va ser saquejada per les tropes de l’orde de Montesa, que havien vingut de València a lluitar a favor del rei.

Fins al 1625 el poble encara depenia de Tortosa a efectes d’impostos, i després d’una sèrie de plets a la cort reial va esdevenir vila independent per reial decret el 1628. En aquell conflicte va tenir un paper destacat un fill de Xerta, el bisbe de Barcelona Joan Sentís i Sunyer, que va arribar a ser virrei de Catalunya entre 1622 i 1626 i que va defensar les aspiracions del seu poble.

La situació estratègica vora l’Ebre li ha costat saquejos repetits: la vila va patir amb intensitat la guerra dels Segadors, i els fets es van repetir dos segles més tard amb la Guerra del Francès, durant la qual les tropes franceses van destruir l’ermita de Sant Martí. El juny de 1837, a la Primera Guerra Carlina, els carlins de Ramon Cabrera s’hi van fer forts; expulsats pel liberal Borso, hi van tornar, i el 1840 Cabrera hi va celebrar una junta amb els seus oficials per prolongar la resistència.

A mitjan segle XIX, segons Madoz, la vila tenia dos hostals, un forn de pa, dues adoberies i cinc molins fariners. De vint-i-dos elements catalogats, el castell de Xerta és bé d’interès cultural, i n’hi consten també l’antiga estació del ferrocarril, tres molins hidràulics i un aqüeducte.