Perafita

Perafita és un municipi del Lluçanès, al centre-oest de la regió de l’Alt Ter: 19,59 km² a 754 metres d’altitud.

El topònim ve del llatí petra ficta, que etimològicament vol dir «pedra-fita», és a dir, pedra col·locada en un indret per indicar la terminació d’una propietat o territori; el nom del poble fa pensar, doncs, en l’antiga existència d’algun megàlit o pedra dreta erigida o aprofitada per delimitar les propietats.

El lloc és dels menys documentats del Lluçanès pel que fa a l’època immediatament posterior a la repoblació. Les primeres notícies són de l’any 909, quan el poble surt esmentat com a límit de la parròquia d’Olost, però l’església de Sant Pere no s’esmenta fins al final del segle XI. Cap a l’any 1300 la població es va anar aglutinant al voltant d’aquella església romànica.

Perafita va créixer notablement i es va convertir en un centre comercial i artesanal. A la segona meitat del segle XVI hi havia, entre d’altres, hostaler, paraire, sabater, picapedrer, fuster, teixidor, barreter, sastre, mestre de cases i moliner; de totes aquelles professions la de paraire era la més important i constituïa la base de la producció, sense comptar la pagesia, que aquí, com a tota la comarca, era el veritable puntal econòmic de l’època. Hi va contribuir també la immigració de gascons i llenguadocians que es va produir durant els segles XV i XVI. El 1686 Perafita tenia 70 cases juntes i 16 pagesies habitades.

Dels trenta-nou elements catalogats, el Castell és bé d’interès cultural i vint-i-quatre són masies.