Sagàs

Sagàs és un municipi de masos aïllats repartits entre les parròquies de Sant Andreu de Sagàs i la Guàrdia, amb dues antigues parròquies més, Valldoriola i Biure: 44,6 km² del Berguedà a 738 metres d’altitud i amb 3,4 habitants per quilòmetre quadrat.

En època preromana el territori era poblat pels bergistans, un poble iber, i hi ha una hipòtesi que dona a Sagàs un paper destacat en la conquesta romana. Al llibre XXXIV de l’Ab Urbe Condita, Tit Livi parla de Segestica, «una ciutat important i opulenta», que possiblement correspon a l’actual Sagàs: segons Livi, quan Cató el Vell va ordenar destruir les muralles de totes les ciutats iberes entre els Pirineus i l’Ebre, només Segestica s’hi va resistir, i els romans van haver de fer servir maquinària de guerra per conquerir-la. La importància d’aquella ciutat podria explicar el gran nombre de topònims prellatins que hi ha en aquesta zona del Berguedà, com la Quar, Olvan o Merlès.

La primera referència escrita medieval és d’un document de l’any 903 que descriu la consagració de l’església de Sant Andreu pel bisbe d’Urgell i que la situa «in territorio Bergitanensi in locum vocitatum Sagasse». L’església actual es va construir al mateix lloc en època més tardana i només se’n conserven poques restes dels fonaments originals, però les excavacions hi han localitzat tretze tombes del cementiri de l’església primitiva.

Dels vint-i-quatre elements catalogats, setze són masies, i Sant Andreu de Sagàs, del segle X, està protegida com a bé cultural d’interès nacional.