Portbou

Portbou és a l’extrem nord-oriental de l’Alt Empordà, a la costa, al límit del Rosselló i de la frontera que va fixar el Tractat dels Pirineus el 1659. Són 9,22 km² de terreny accidentat, amb el poble en una cala i la façana oberta al golf del Lleó, cosa que li porta forts vents de tramuntana.

Del nom se n’ha discutit molt. La versió popular l’associa als «bous», els vaixells de pesca d’arrossegament que trobaven refugi a la badia en temporal, i l’escut oficial de la vila així ho recull. L’altra hipòtesi el fa venir dels penya-segats marins, que a la Costa Brava també s’anomenen bous, de l’antic bauç: d’aquí surt el Bou Follit, el balç submarí famós que marca justament el límit amb Cervera. És l’etimologia que defensa Joan Coromines a l’Onomasticon Cataloniae, on proposa que Portbou ve de Portus Baltei, el portet del bau marí. Hi ha, encara, mapes dels segles XV, XVI i XVII on la cala apareix com a Port bo.

Del 1659 endavant la vila va ser zona de frontera, i el que la va fer créixer va ser el tren. El 1857 un acord hispanofrancès va dictaminar que la línia passaria pel municipi, i el 1878 s’hi va inaugurar amb una estació internacional. El 1929 se’n va edificar una de nova, amb una gran marquesina de ferro i vidre que segueix la trajectòria de les obres de Joan Torras i Guardiola.

Dels vint-i-quatre elements catalogats del terme, el més ben protegit és el castell de Querroig, declarat bé cultural d’interès nacional. La llista és sobretot d’arquitectura del segle XX i de l’època del ferrocarril: l’estació, el bloc de la Renfe, les antigues escoles i el Memorial Passatges, dedicat a Walter Benjamin.