La Selva de Mar

La Selva de Mar és a l’interior de la península formada pel cap de Creus, a l’Alt Empordà: 7,19 km² a 48 metres d’altitud. Pel terme transcorre la riera de la Selva, que també passa pel bell mig del poble fins a desembocar al mar, a pocs quilòmetres. La seva zona costanera era l’anomenat Port de la Selva, que l’any 1787 es va independitzar del municipi per privilegi de Vila Reial concedit per Carles III.

Gran part dels arxius locals van ser destruïts durant la guerra civil. El més antic que es conserva ara és una carta del comte d’Empúries adreçada al monestir de Sant Pere de Rodes on s’esmenta una capella que hi havia al bell mig del poble i que va ser construïda al segle VII, una època en què el bosc cobria els turons i la vall dels voltants: d’aquí el nom de selva aplicat al poble.

Sota la influència dels monjos de Sant Pere de Rodes s’hi va desenvolupar l’agricultura, amb vinyes i oliveres importades pels primers colonitzadors romans, i la pesca també va ser un suport primordial en aquells temps: la platja albergava les cabanyes i el material de pesca dels habitants, així com una torre de vigilància que encara es conserva. Al segle XIX l’agricultura constituïa l’activitat econòmica més important, però amb l’arribada de la fil·loxera a les vinyes i les gelades a les oliveres la producció va minvar dràsticament.

El poble té edificis de tipus popular construïts amb pissarra de la zona i petits ponts que travessen la riera. Dels trenta-tres elements catalogats, les muralles, del segle XVI, i Can Vives són béns d’interès cultural, i n’hi consten el Pont del Corder, del XVII, i cinc barraques de vinya.