Llançà

Llançà és un municipi de la Costa Brava nord, a la comarca de l’Alt Empordà, al nord del cap de Creus: 27,98 km² a 4 metres d’altitud, a la vora de la mar Mediterrània, i format pels nuclis de Llançà i la Valleta.

El territori està habitat des de temps prehistòrics, com ho demostren diferents vestigis arqueològics, com ara el dolmen del puig d’Esquers i el de la Tomba de l’Abat.

El 862 Deciana va ser abandonada i traslladada cap a l’interior, prop de la costa però oculta des del mar —on ara és la vila—, per amagar-se dels pirates sarraïns. En aquest sentit, però, no hi ha proves ni s’ha trobat cap jaciment que pugui corroborar que Deciana se situava a Llançà: al terme municipal no s’ha trobat cap estructura, ni mil·liari ni calçada, que corroborés que fos un lloc idoni per situar-hi una mansió romana, i el MEC ha trobat una mansió al terme de la Jonquera que correspondria amb Deciana.

El 1344 el comte Ramon Berenguer I d’Empúries va empresonar a Llançà molts cavallers del Rosselló, que donaven suport al rei d’Aragó Pere el Cerimoniós. El 1692, arran d’un naufragi, es va construir la capella del Port. Al segle XVIII l’economia coneix un gran creixement, amb la producció i l’exportació de vi i oli.

Dels trenta-dos elements catalogats, el castell de Llançà és bé d’interès cultural, i n’hi consten l’església de Sant Genís del Terrer, del segle X, deu cases, quatre edificis, tres esglésies més, dos búnquers, un arbre singular, una cabana, una casa consistorial, un edifici escolar, una font i un carrer.