Vilamaniscle

Vilamaniscle és un poble petit de la part occidental de la serra de la Baga d’en Ferran, una branca de l’Albera: 5,46 km² a 169 metres d’altitud, coberts en bona part per boscos de pins i alzines sureres, amb conreus d’olivera i de vinya.

L’origen del nom s’ha reescrit fa poc. Durant molt temps es feia derivar d’una butlla del papa Benet VIII del 1017 que esmentava Villare de Melandre com a possessió del monestir de Sant Esteve de Banyoles. Els estudis d’Albert Costa, publicats el 2022, situen el nom en un document de final del segle X i començament de l’XI que parla de Villare Erminiscle: una possessió feudal d’Erminiscle, tercer abat del monestir de Sant Quirze de Colera des de la seva fundació. Molt probablement consistia en un mas —l’actual castell, que ha anat creixent amb els segles— i les terres del voltant.

La llista de senyors és llarga. El comte d’Empúries, propietari del feu, el va haver de vendre al segle XII a un Bernat de Vilamaniscle. El 1223 una concòrdia recull que Joan Mullés, senyor del lloc, cedia tota la vall de Colera —que no incloïa Vilamaniscle— a l’abat Bernat Guerau. Al segle XIV Ermessenda Taverner, vídua del jurista de Peralada Arnau Taverner i tutora del seu fill menor d’edat, va vendre el vilar i la senyoria a Guillem de Palau. El 1454 Bernat de Vilamarí va heretar el castell de Ramon de Palau, i la saga dels Vilamarí en va ser senyora fins que el 1548 el va comprar Jofre de Vilarig de Setantí. El 1651 el va adquirir Joan de Gorgot i Llombart, i els Gorgot s’han mantingut propietaris del castell i de les terres fins fa poc: al segle XX, M. Àngels de Gorgot va fer reformes a l’església de Sant Gil i una escola per a les nenes del poble. L’últim propietari de la família va vendre el castell, ja en estat ruïnós, a l’Ajuntament, que n’ha començat la reconstrucció.

Les cases antigues del poble són dels segles XVII al XIX i l’església parroquial de Sant Gil, petita i d’una sola nau, es data entre els segles XVII i XVIII; és a uns tres-cents metres de la sortida de la població. Al carrer Àngels de Gorgot hi ha la capella de la Mare de Déu del Raïm, que ocupa els baixos d’una casa privada però té ús públic i s’hi fa culte de manera habitual.