Polinyà

Polinyà —també conegut com a Polinyà del Vallès— és un municipi de Catalunya situat a la comarca del Vallès Occidental: 8,79 km² a 123 metres d’altitud, vora la riera de Caldes. Els seus habitants s’anomenen polinyanencs i polinyanenques.

La seva economia es basa en la indústria —química, metal·lúrgica, paperera, arts gràfiques i tèxtil—, que se situa als polígons de Can Humet, Sud-est i Nord-est. Al poble destaca l’església de Sant Salvador.

La vila romana de Paulinianum es trobava probablement a l’enclavament on es troba l’actual Polinyà, i el nom de Paulinianum podria derivar de Paulinus, el nom d’un ciutadà romà que seria propietari de les terres. S’han trobat restes i vestigis romans a la masia de Can Marata, avui enderrocada, i novament el 1985 dins del terme municipal; així mateix, durant les excavacions arqueològiques a l’interior de l’església de Sant Salvador de Polinyà, el 1999, es van documentar les restes d’un assentament de l’Antiguitat Tardana i l’església preromànica original. A més, hi ha constància del pas de la Via Augusta pel municipi. Després de la invasió visigòtica no es té constància documental sobre el poblament a l’enclavament de Paulinianum, ni tampoc durant l’ocupació dels àrabs.

L’any 969 els comtes de Barcelona venen les terres de l’actual Polinyà a un tal Galí, i a partir d’aquella data les propietats sobre els territoris de Polinyà passen per diferents senyors i famílies, com per exemple Bonfill Odesind i Sança i els seus descendents; després va passar a ser propietat de la Canònica de Santa Eulàlia del Camp i després de la Canònica de Santa Anna de Barcelona.

Dels tretze elements catalogats hi consten Can Marquès, del segle XVII, Can Monistrol, del XVIII, Can Padró, del XIX, nou masies més i una església.