Palau-solità i Plegamans

Palau-solità i Plegamans és un municipi del Vallès Occidental de 14,93 km² a 130 metres d’altitud, vora la riera de Caldes, format per les antigues parròquies de Plegamans i Palau-solità.

El nom del municipi està format pels noms dels llocs d’aquelles dues parròquies, que es van mantenir al llarg dels anys amb petites variacions. El topònim de Palau-solità ja es troba en el Cartolari del Monestir de Sant Cugat l’any 955, i el de Plegamans, l’any 962. Del 1939 a l’any 2000 el municipi es va anomenar Palau de Plegamans: el 5 de març del 1939, just finalitzada la Guerra Civil, el president de la Comissió Gestora de l’Ajuntament, Bartolomé Soler i Rabassó, va proposar el canvi. Anteriorment, el nom amb què es coneixia el poble era, senzillament, Palau-solità.

Ramon Berenguer IV va establir les Universitats, és a dir els actuals municipis, cosa que va motivar que a poc a poc les parròquies s’anessin ajuntant per formar una Universitat o Comú —nom que encara perdura a Andorra per designar els municipis—, com va passar en aquest poble, encara que no hi ha constància documental del nomenament de batlle fins a l’any 1440. L’any 1698 el Consell del Comú, l’òrgan rector de la Universitat, va prendre la decisió d’adquirir una Casa del Comú per reunir-se, cosa que correspon al que avui seria un ajuntament.

Dels 43 elements catalogats, el castell de Plegamans, la Comanda de Palau i els escuts de la família Plegamans i del llinatge Falguera són béns d’interès cultural, i n’hi consten vint-i-dues masies més.