Santa Perpètua de Mogoda

Santa Perpètua de Mogoda és un municipi del Vallès Occidental de 15,83 km² a 74 metres d’altitud, vora la riera de Caldes.

El topònim prové de l’església de Santa Perpètua situada al lloc de Mogoda, que podria ser un antropònim germànic o venir de l’àrab al-muqata, «les parcel·les». En els fogatges del segle XV consta com Santa Perpètua de la Mogoda i al segle XVI com Santa Perpètua de Mogoda, de la vegueria de Barcelona; en els primers censos del segle XIX es va registrar com a Santa Perpétua de Moguda. El 1933 es va canviar a Santa Perpètua de la Moguda, modificat el 1937 a Perpètua de Moguda en el context revolucionari contra l’hagiotoponímia, i durant el franquisme es va tornar al nom anterior fins al 1983.

A Can Filuà s’han trobat restes de pobladors pertanyents al Neolític, de 9.000 anys d’antiguitat. Hi ha documents que esmenten la localitat des del segle X, però també s’han trobat restes de cultura ibera i d’una masia romana: l’institut més important del poble es diu Estela Ibèrica per aquell motiu. Tant a Santa Perpètua com a Santa Maria l’Antiga es conserven importants restes de viles romanes, i a sobre de les pedres i la cultura romana es va construir al llarg dels segles X a XII la Santa Perpètua medieval, el nucli de la qual és l’actual barriada de Mogoda.

L’actual terme municipal és el resultat de la unió dels pobles de Santa Maria l’Antiga i Santa Perpètua de Mogoda l’any 1847, fruit de la reordenació administrativa impulsada per l’administració central de l’Estat, que va agregar aquells pobles de poca població als seus veïns més grans.

Dels vint-i-nou elements catalogats, el castell de Santiga, del segle XI, és bé d’interès cultural.