La Llagosta

La Llagosta és un municipi situat a l’extrem sud del Vallès Oriental: 3,03 km² a 45 metres d’altitud, amb 4.374,3 habitants per quilòmetre quadrat, vora el Besòs i la riera de Caldes.

La notícia més antiga sobre el territori data de l’època romana, concretament del camí secundari que partia de la Via Augusta a Semproniana, o Praetorio segons els diferents autors, i que unia aquella amb Bàrcino seguint un traçat paral·lel al riu Besòs. En aquella mateixa època, l’arqueòleg granollerí Josep Estrada i Garriga situa una dependència rural prop del camí secundari, al marge esquerre de la riera de Caldes.

Amb posterioritat, les úniques dades conegudes ho són a través dels estudis de Salvador Pibernat, basats en dades de l’Arxiu de la Corona d’Aragó i en arxius eclesiàstics, i es refereixen al període comprès entre el segle XIV i finals del segle XIX. La primera notícia fa referència que aquells territoris pertanyien al domini feudal del rei i d’altres senyors; al segle XIV els drets jurisdiccionals van pertànyer a Berenguer de Sant Vicenç i amb posterioritat a Ramon de Sentmenat, i al segle XV van passar a domini dels monjos del monestir de Montalegre, fins a la primera meitat del segle XVI.

L’actual territori de la Llagosta va pertànyer a la demarcació parroquial de Cabanyes, consagrada l’any 1192, i anteriorment a la de Sant Fost de Campsentelles; el 1504 es fusionen les parròquies de Cabanyes i Sant Fost a causa de l’escassa feligresia, que no feia possible la subsistència del rector. El 1731 es compten vuit cases de feligresia, amb un total de 49 veïns de comunió.

El municipi té quatre elements catalogats: la masia de la Llebreta, del segle XVIII, dues masies més i una església.