Barberà del Vallès

Barberà del Vallès és un municipi del Vallès Occidental integrat a l’Àrea Metropolitana de Barcelona: 8,31 km² a 146 metres d’altitud, amb 4.095,2 habitants per quilòmetre quadrat, una de les densitats més altes de la comarca.

El seu creixement urbà i demogràfic es va accelerar especialment durant la segona meitat del segle XX, coincidint amb el desenvolupament industrial de l’àrea metropolitana i l’arribada de nombrosa població procedent d’altres zones de l’Estat espanyol: això va transformar l’antiga vila agrícola en una ciutat residencial i industrial plenament integrada dins el continu urbà metropolità. El municipi destaca per la seva activitat econòmica i empresarial, amb diversos polígons industrials i logístics que constitueixen un dels principals motors econòmics de la comarca, afavorits per la proximitat de vies de comunicació com la C-58, l’AP-7 i l’N-150.

La història del lloc és molt més antiga. S’ha excavat un jaciment paleontològic proper al castell de Barberà on es va trobar el gènere Barberapithecus, i la població es va fundar com a vil·la romana; el nom de Barberà apareix documentat per primera vegada el 985, en un document del monestir de Sant Cugat.

Dels nou elements catalogats, el castell de Barberà —origen històric del municipi i símbol de la ciutat— i l’església parroquial de Santa Maria de Barberà són béns d’interès cultural, i n’hi consten el Mercat Onze de Setembre i el Molí Vermell, del segle XVIII.