Lliçà de Vall

Lliçà de Vall és un municipi del Vallès Oriental situat a la Vall del Tenes i al límit de la plana de Granollers: 10,83 km² a 125 metres d’altitud. Està format per terres ondulades, amb boscos de pins i prats, distribuït en urbanitzacions i zones industrials. El poble va néixer en el centre geogràfic de l’actual terme municipal, a la vall del riu Mardano —avui torrent Mardans—, a la cruïlla dels antics camins que anaven cap a Caldes de Montbui, Lliçà d’Amunt i Granollers.

Les primeres restes de presència humana a la Vall del Tenes daten del darrer període del Paleolític, pels volts del 10.000 aC: són les troballes d’una estada temporal de caçadors-recol·lectors al torrent de la Font d’Abril, a Santa Eulàlia de Ronçana, i a Can Garriga del Solei, a Bigues; les condicions mediambientals, de vegetació i abundància d’aigua, haurien afavorit aquell emplaçament.

Els registres arqueològics han donat també la presència de poblats ibèrics concentrats en petits oppidum fortificats a la zona del Vallès, però no és fins a la romanització que els pagesos ibèrics van baixar a les zones més planes, instal·lant-se lliurement o en dependència d’alguns propietaris colonitzadors romans nouvinguts. És el cas de Lliçà, el nom del qual provindria, hipotèticament, de la vila d’un veterà llicenciat de l’exèrcit anomenat Licius. A Lliçà de Vall no són estranyes les restes romanes que han aparegut, ja que representava un lloc òptim per a l’emplaçament d’una vil·la: hi reunia dos dels factors més importants, la proximitat de bones vies de comunicació, com la Via Augusta, i les condicions del terreny.

Dels catorze elements catalogats, la masia de Can Coll, del segle XIV, és bé d’interès cultural, i n’hi consten el pou de neu de Can Coll i els pous de glaç de Can Gurri, del XVIII.