Sentmenat

Sentmenat és una vila i municipi del Vallès Occidental de 28,8 km² a 207 metres d’altitud. Va ser seu del Marquesat de Sentmenat.

El nom del poble prové del seu patró, Sant Menna, un sant egipci al qual es va dedicar una església. Està documentat al segle XII com a Sancti Minati i Sancto Minato; en els fogatges del segle XV consta com a Sentmenat, de la vegueria de Barcelona, i en els primers censos del segle XIX es va registrar fonèticament com Senmanat. El 1933 es va recuperar la grafia tradicional, anul·lada pel franquisme i no recuperada fins al 1983.

El 14 de gener de 1714, durant la Guerra de Successió Espanyola, un destacament borbònic comandat pel comte de Montemar saquejava i incendiava Sentmenat; nou mesos després queia Barcelona i amb ella també ho feien les institucions i les llibertats nacionals de Catalunya. Mossèn Josep Valls de Vilella es trobava a Can Senosa per batejar una filla de Gabriel Mas, un bracer de Sentmenat que s’hi havia refugiat amb la seva dona embarassada, Madrona, fugint del destacament: des d’allà van ser testimonis dels saqueigs i dels incendis de Caldes de Montbui i de Sentmenat a mans de les tropes borbòniques, tal com va relatar el vicari de la parròquia de Sant Menna, Lluís Molins.

Entre les entitats del poble hi ha els Geganters, Grallers i Capgrossos, la Societat Coral Obrera «La Glòria Sentmenatenca», Ràdio Sentmenat, els Diables Sentcremats i les Bastoneres.

Dels trenta-nou elements catalogats, els castells de Guanta i de Sentmenat i la Torre Roja són béns d’interès cultural, i el campanar de Sant Menna, del segle XII, està protegit com a bé cultural d’interès local.